CONTE DE LA SETMANA: "Diari de Santi"

DIARI DE SANTI

 Pablo Lamirán Ferrando

     Hui ha sigut el primer dia d'Institut. Al principi tot ha anat bé.
     Oh! Hola gent! Sóc Santiago Herrera Tejedor. Tinc dotze anys,i com ja sabeu,hui ha sigut el primer dia  d'Institut. Bó, continue. Tot anava bé i la profe ens havia deixat seure al costat de qui volguerem, es a dir, de Manel i Ricard. A continuació vam dir els nostres noms; el meu, després de dir-ho cinc vegades va passar de Santiago a Pancracio. La profe està majoreta i, crec (avise, crec) que no està molt bé de l'oïda.

     Tot anava bé i ha seguit anant bé fins que, ja en casa, la pesada de la tia Carmela m'ha regalat un conte anomenat "Històries d'unicornis" seguit d'agafar-me de la galta i dir amb veu infantil:
     -Quin és el meu xiquet?


     Als cinc minuts Vicent em crida:
    -Tio,que fas? Ja,ja,ja.
    -De que et rius, nano?
    -Del llibre, Fernando m'ha ensenyat una foto del llibre.


     Durant el pati vaig dir a Fernando i a Vicent que vingueren als banys.
     Li vaig dir a Fernando a quants contactes hi havia enviat la foto i em digué que sols a Vicent. Tot seguit li ho vaig axplicar. Vam acordar que no ho enviaria a cap més a partir de uns nou euros. Vicent que és molt rata, em digué que per a ell tres pavos o li ho contava a tothom. Com que sols tenia set euros pel berenar em van cobrar interesos i em quedí sense berenar.


     A la setmana d'aixó Gonzalo, Lucas i Toni , els molt bèsties, jugant a básquet em van donar un colp en la cara i em vaig quedar ingressat perquè em sagnava el front.
Em ficaren grapes per frenar l'hemorràgia.


     Al dia següent de tornar l'hospital el tio Julià (que mola, no com la tia Carmela) va comprar unes entrades pel València-Reial Madrid. A més a més vaig aconseguir que Javi Fuego em signara la samarreta.


     Ara que queden poques setmanes per Pasqua tots els xiquets-adolescents pensem: "Quin fàtic, exàmens!" o "Què mal, temporada d'exàmens". Pero Stefan, un xiquet serbi de la meua classe, pensa: "Què guai, exàmens!"; així és ell.
     A mi Stefan em dóna igual que siga un raret (que ho és) o no, però tu creus normal anar a una excursió a Xàbia amb forro polar quan feia 35 graus!!!!
     Booooo, doncs, en un exàmen no vaig aprovar (4,95) després de...  estudiar quatre hores!! Em castigaren tres setmanes sense Ipad.... Per sort em perdonaren per treure 6,5 en l'avaluació.


     Bé, me'n vaig a berenar la mona de Pasqua (de pas li esclafaré l'ou a Stefan en la front). Adeu....